Enguany es compleixen 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la nostra ciutat. Es posava així, punt i final a un somni que va durar ben poc però va fer molts avanços. La II República. Els colpistes van guanyar la guerra, obrint la nit més fosca de la nostra història. Una nit que va durar 40 anys de persecució, de mort i de reacció, i va aturar el rellotge de la nostra història.
Espanya va retrocedir en tots els aspectes. En llibertats individuals i col·lectives, en drets de ciutadania i en drets nacionals, en cohesió i justícia social. 40 anys que van segrestar el futur de generacions senceres condemnant-les a la mort, a l’exili, al silenci i a la desigualtat.
Després de la mort del dictador va arribar la democràcia, enguany celebrem també els primers 30 anys d’Ajuntaments democràtics, i es van anar restituint, de mica en mica, les llibertats individuals, col·lectives i polítiques, Espanya va començar a retrobar-se amb Europa i el món, però el camí no està encara fet.
Hi ha qui ens vol fer creure que s’ha acabat la transició, que el procés de reformes democràtiques ha conclòs. Però això no cert. L’Espanya actual conserva molts gestos de l’antic règim. Continua finançant una monarquia caduca i una església ultra, posa traves al desenvolupament federal de l’Estat, il·legalitza partits i manté una llei electoral que condemna les minories. Una Espanya que continua sense condemnar els botxins de centenars de milers de víctimes del franquisme.
Cal una segona transició, que impulsi una Espanya federal dels drets i les llibertats i que obri el camí cap a una nova República.
Espanya va retrocedir en tots els aspectes. En llibertats individuals i col·lectives, en drets de ciutadania i en drets nacionals, en cohesió i justícia social. 40 anys que van segrestar el futur de generacions senceres condemnant-les a la mort, a l’exili, al silenci i a la desigualtat.
Després de la mort del dictador va arribar la democràcia, enguany celebrem també els primers 30 anys d’Ajuntaments democràtics, i es van anar restituint, de mica en mica, les llibertats individuals, col·lectives i polítiques, Espanya va començar a retrobar-se amb Europa i el món, però el camí no està encara fet.
Hi ha qui ens vol fer creure que s’ha acabat la transició, que el procés de reformes democràtiques ha conclòs. Però això no cert. L’Espanya actual conserva molts gestos de l’antic règim. Continua finançant una monarquia caduca i una església ultra, posa traves al desenvolupament federal de l’Estat, il·legalitza partits i manté una llei electoral que condemna les minories. Una Espanya que continua sense condemnar els botxins de centenars de milers de víctimes del franquisme.
Cal una segona transició, que impulsi una Espanya federal dels drets i les llibertats i que obri el camí cap a una nova República.


